Passejant per les pàgines dels meus companys que lluiten per tenir la Custodia Compartida, he trobat una carta dirigida a un jutge en nom d'un nen,Mario.
Un cop més, m'ha posat la carn de gallina i m'ha fet posar un nus a la gola.
M'he sentit plenament identificat com la majoria de pares separats que per una decisió judicial hem tingut que passar de ser pares, a ser uns simples visitadors de cap de setmana.
És una gran ,trista i crua realitat, que podent i volent fer de pare, no ho puguis fer i he volgut posar-la al bloc.
En nombre de Mario.
Cap comentari:
Publica un comentari a l'entrada