Cada segon que vivim és un moment nou i singular en l'univers, un moment que no es repetirà mai més. I què ensenyem als nostres nens? Els ensenyem que dos i dos són quatre i que París és la capital de França. Quan els instruirem sobre qui són ells?.
Hauríem de dir a cadascun d'ells:
- Saps qui ets? Ets una meravella, ets únic. En tots els anys que han passat, no hi ha hagut cap altre nen com tu. L'agilitat de les teves cames, l'habilitat dels teus dits, la teva manera de moure't......Tu pots arribar a ser un Sakespeare, un Miquel Angel....Tens capacitat per qualsevol cosa. Ets una joia. I, quan creixis, podràs fer mal a un altre ser que sigui com tu, una meravella?
( Del llibre No són contes.....és la vida!)
1 comentari:
jeeje si si!! a mi també em va agradar molt!!
molt cops la gent deixem de banda dir les coses bones a les persones i això és un error!!
les coses que fem malament sempre t'ho diuen ràpidament però les positives les donem per normals!
La gent hauriem d'aprendre més a expressar els sentiments i les coses bones!!
Fer una bona abraçada, dir un T'ESTIMO!!!! però fer-ho amb naturalitat!!!!!! no esperant un moment ideal!!!!!
és així!!!!!!! hem d'aprendre a expressar-nos!! la vida és més bonica així!! fer feliç a la gent que t'estimes!!
Publica un comentari a l'entrada