L' Ametlla de Mar- L' Ampolla pel GR92

Ahir la tarda vaig decidir emplear aquest matí, ja que el tenia lliure, en fer una ruta que feia temps volia fer i que per diferents coses no havia pogut.

Total que a les 07h, he agafat el cotxe i he marxat fins l'Ametlla de mar on l'he deixat. Un cop carregada la motxila i endollat el GPS ( que previament havia carregat un track d'un company senderista) , he anat fins al final del port on esta Capitania i allí surt el GR92 cap a l'Ampolla. El trajecte no és massa dificil a pesar que hi ha un sovint de pujar i baixar. En principi esta marcat tot i que de vegades les marques del GR no s'acaben de veure i s'ha de tirar de GPS. Però entre un i l'altre no he tingut cap problema. A pesar que no hi ha pèrdua perquè tenim un bon punt de referència: El Mar.

És una passada les caletes, els acantilats i tota la flora i la fauna que vas trobant al llarg del camí. Mesos enrera vaig fer una ruta semblant per la Costa Brava i he de dir que no tenim res que envejar-li, ja que els paissatges són espectaculars i meravellosos.

En arribar a l'Ampolla he aprofitat per dinar mentre esperava el tren que em portaria cap a l'Ametlla a buscar el cotxe.

Desitjo que os agradin les fotos !!

Durada: 4h 43

Distància: 16.9 km

Dificultat: Fàcil

Veure Fotos

Flix-Pi de Montbrió- Barri

Aquest matí, he sortit a fer una petita ruta, per una de les zones que més m'agrada i com no, ha estat per Montredons i fins al pi de Montbrió.

Però, com sempre em passa he acabat passant per llocs on no hi havia estat, per tal de coneixer noves senderes.

La ruta ha estat des del barri i fins al mas de Ripoll, fent cap per una sendera a la finca de Barbero. Allí, he seguit camí asfaltat amunt i en arribar a un mas molt gran però ja quasi en ruïnes, he agafat un camí a la dreta, que m'ha portat fins al pi de Montbrió. Això si, passant per molta garriga i fent cim per poder veure on estava.

No hi ha perdua ja que la zona no és gens complicada.

En arribar al pi i fer la foto de rigor,

he seguit fins a la costa de Mosselló i d'allí fins al barri.

Una ruta molt bonica, fàcil i molt aprop de casa, en la que pots trobar de tot, però sobretot molt bones vistes.

Dificultat : Fàcil

Durada: 92 minuts

Distància : 8.6 km.

Moltes Felicitats Alex!!!!

Avui el meu fillolet fa un anyet! Els seus pares l'hi han preparat una gran festada per celebrar-ho i tots plegats ens el podrem a "besitos", perquè la veritat és que esta precios!!

MOLTES FELICITATS!!!!!!

El Moto Club Flix a Ligüerre de Cinca.

El cap de setmana passat, 11 membres del MC Flix vam fer una sortideta fins a Ligüerre de Cinca ( Huesca) on els amics de la PMZ ( Penya Motorista Zaragoza) feien la seva 29 Concentració invernal. El viatge tot i que no massa lllarg ( 170km) va anar molt be tant a la nada com a la tornada, que cal dir que vam aprofitar per fer una mica de turisme i visitar alguna que altra localitat. La Concentració en si, no era res de l'altre mon, però tan la amabilitat de la gent com la seva simpatia ens fa fer oblidar de les mancançes. I com no, nosaltres que erem el grup més nombros, vam ser els reis de la festa i ens ho vam passar d'allò més be. Això sí, vam tindre menjar per donar i regalar, acompanyat d'un caldo que recomfortava i ajudava superar la fred. A més hi havia la típica foguera invernal on tots els motards aplegats al costat, comptaven "batalletes" i parlaven d'allò que més ens agrada i ens uneix: LA MOTO.

Un cap de setmana molt bonic i com sempre m'agrada dir, amb molt bona companyia.

Els assistents vam ser:

Enric Guiu

Abel

Kiko

Marc

Josep Pérez

Josep Castellà

Marta de la Figuera

Juanjo

Romàn

Marta

Enric Cervelló

Cal dir que la Eva i Alex van estar a punt de vindre amb la seva flamant Burgman 400, però al final un problema tècnic no els va deixar vindre.

Veure fotos meves.

Muntatge Kiko

IKEA a Tarragona

La famosa empresa IKEA, ha decidit implantar una nova botiga a Tarragona. Estaven lluitant entre Reus i la capital i finalment s’han decidit per fer-ho a Tarragona. Això pel públic en general és una molt bona notícia, ja que no ens caldrà desplaçar-nos fins a Badalona per fer us de les seves instal·lacions.

Però dins de tot això, m’ha fet gràcia escoltar a l’alcalde de Tarragona dir que hi havien estat lluitant les dues ciutats per poder-lo portar a casa seva i que finalment aquest ha estat el resultat. I per tant, deixant volar la imaginació, no he pogut deixar de pensar que hagués passat si el Cementiri Nuclear en lloc de vindre acompanyat d’un Centre Tecnològic, ho hagués fet amb un IKEA que dóna d’entrada feina a 400 treballadors a part de tot el moviment de personal que un centre com aquest comporta. O amb un Corte Inglés...... I les dues Ciutats, perquè no van lluitar per la instal·lació del Cementiri?

Sí, ja sé que estem lluny per a que puguin vindre les persones a comprar, però és que Badalona queda molt més lluny que la Ribera i en canvi hi hem anat fins ara. A mi ja em perdonareu, però cada cop tinc més clar que aquí, a la nostra comarca solament ens deixen arribar allò que no volen a cap lloc.

On posar les DEIXALLES???? A la Ribera d'Ebre, per supost que NO!

Ascò-Mora pel GR99

Aquest matí ( diumenge5), tot i l’amenaça de pluja que hi havia, hem sortit la Eva. Jose i Jo a fer una ruteta. No teniem massa temps, ja que jo treballo de tarda i a les 12h havia d’estar a casa. Per tant i fent cas a una petició popular, hem anat a fer part del GR99 que va d’Ascó a Mora d’Ebre.

Hem deixat el cotxe, pasada la deixalleria d’Ascó i hem decidit que quan portessim una hora i mitja parariem. Quan hem passat l’Estació antiga de Garcia, hem donat la volta i cap a Ascó. Allí mateix ens hem tingut que posar els impermeables perque la plutja començava a fer acte de presencia.

Cal dir que aquesta ruta te unes vistes precioses del riu Ebre i de les diferents corves que va fent al llarg del seu recorregut. Tan una banda com l’altra del riu, són dignes de veure. I més quan puges al mirador del Pas e l’Ase des d’on encara es veu tot més bonic.

Cal dir que hem vist una parella d’esquirols pujant i baixant dels arbres i moltes clases diferents d’ocells que gaudien de la tranquilitat del paratge.

Una ruta molt fácil i amb les precioses vistes que ens té aguardades el GR99.

Durada: 3h

Distància: 11km

Dificultat: Fàcil

Flix-Riba-roja-Sebes

La ruta d'avui ( Dijous dia 2) ha estat pel costat del nostre riu Ebre. La sortida l’hem fet des del barri i els caminants hem estat Xavier, David, Jose i Enric.

Agafant per davant de la Fàbrica i pel “camí negre” hem arribat fins al final de la mateixa, on hi ha un pontet que passes per davall de la via, i pel camí de sirga ( recentment netejat)

hem arribat fins a la zona mitja de la costa de Mosselló, on l’hem tingut que deixar perquè ja era intransitable.

Cal dir que estaria molt be recuperar aquest camí que unia Flix i Riba-roja per la voreta del riu i per on molta gent hi passava anys enrere. Recordo que el meu pare m’explicava que baixava a festejar a Flix per aquest camí, i com no, recordo les històries del meu “Iaio” Josepet de com baixava pel riu amb el Llagut carregat de Carbò des de l’Aragò fins a la Fàbrica. Per aquest camí, hi anava la mula i el “machero”( l’home que portava la mula) que amb una corda ( la sirga), estirava el Llagut. El meu “Iaio” era l’encarregat del Llagut i una de les coses que l’hi feien més por quan navegava, era la boira ja que es veu que era molt espessa i perdien de seguida la vora. I quan això passava.....malament. Per aquest motiu, en dies de boira feien servir la veu com a sistema de contacte entre el Llaguter i el “machero” per saber en tot moment on estaven i a crits de: “MACHEROOOO !!!!”.....”QUEEEE ???””.... anaven baixant o pujant pel riu, intentant no perdre la vora. Be, em van venint moltes historietes pel cap, perquè al meu Iaio li encantava explicar-les. La llàstima és que jo no vaig caure mai en gravar-les ni escriure-les, perquè la veritat, eren dignes d’escoltar.

O sigui que hem fet cap a l’antiga carretera de Riba-roja,que més endavant hem empalmat amb la nova que ens ha portat fins al pont de Riba-roja. Un cop creuat el pont, hem agafat el camí de la dreta i pel GR-99 fins a Flix.

És una ruta molt fàcil, amb uns quants kilòmetres però que disposa de unes vistes precioses tant de la muntanya com del riu Ebre. A més, és molt fàcil veure diferents tipus d’animalons ja que la major part del recorregut el fas per la Reserva Natural de Sebes.

Distància: 18’5 km.

Durada: 4h.

Dificultat: Fàcil

Pessebres Senderistes.

Ja fa temps i després de pujar a la Mola De Colldejou, vam decidir la Eva, Jose i jo, de fer un pessebre i pujar-lo a col·locar a la Mola. Allí en vam veure molts i vam pensar que nosaltres no haviem de ser menys. Per tant, ara ens estan fent el pesebre i en quant el tinguem, ens enfilarem cap a la Mola. Aquest cop el trajecte que farem ( sino hi han inconvenients) serà el que ha fet el company alexsub, amb una petita variació per fer-la circular.

A més, hem fet un logo per la ocasió.

Nom de mascota.

Estem buscant un nom pel nou gosset que tindrem. No sabem encara si serà mascle o femella, pel que si algú ens vol ajudar a trobar-ne un......

Gràcies!!!!

Flix- Tossal de Montredons- Bassa les Clotxes

Ahir diumenge, després de veure el bon dia fet durant tot el matí, vaig pensar en sortir una estoneta per la tarda a caminar. Vaig trucar a Eva i a Jose i tots dos van dir que perfecte. Tot i que de cop el temps va començar a posar-se "feo", nosaltres vam seguir amb la quedada.

Total, que a les 15h 30 sortiem des del barri i en direcció cap a l'Aubal.

Vam passar pel mig del pinar i passant per la finca d'Oriol, vam fer cap al mas Nou, que per

nosaltres és el mas trencat. Allí seguint uns 100 metres pel camí a dretes, vam trobar una sendereta que ens pujava pel Tossal de Montredons,

passant per la coneguda Roca de la Calavera, on tans cops hi he fet cap el dijous jarder, i fins dalt de tot de la muntanya.

Un cop dalt i com no haviem vist encara la gran bassa feta pel reg de Montredons, ens vam desviar cap a l'esquerra per tal de veure-la.

Cal dir que és una de les més grans que he vist i una obra espectacular. Des de dalt , les vistes de Flix i Riba-roja són precioses.

Vam tornar enrera fins el lloc on vam pujar i allí vam seguir pel camí cap baix fins als "quatre camins". Abans d'arribar a la cruïlla i a l'esquerra hi ha una singlera on s'hi amaga una cova bastant gran. Jose ens va explicar que de petits hi anaven a veure un niu d'esparves que feien vida allí. No sé el nom de la cova, però de ben segur que en té un.

A la cruïlla, hi han quatre camins: el nostre, el de la dreta que ens portaria cap a la serra de fatarella, ascò i el Pi de Montbrió; el de davant que ens portaria per un altre camí cap a la bassa de les clotxes, Ascò i la Carretera Flix-Ascò; i el de l'esquerra que ens durà directament per un camí d'asfalt fins a la Bassa de les Clotxes.

Com que ja és tard i esta a punt de començar la Formula 1, doncs decidim anar a esquerres.

Aquesta ruta, es molt bonica ja que passes per uns llocs no massa transitats i hi han boniques vistes. A més, és curteta, fàcil de fer i diferent.

Veure fotos D' Eva

Dificultat: Fàcil

Durada: 1h 50

Distància: 8km

Veure ruta

Flix- Tossal de Montredons- Bassa les Clotxes

Ahir diumenge, després de veure el bon dia durant tot el matí, vaig pensar en sortir una estoneta per la tarda a caminar. Vaig trucar a Eva i a Jose i tots dos van dir que perfecte. Tot i que de cop el temps va començar a posar-se "feo" nosaltres vam seguir amb la quedada.

Total, que a les 15h 30 sortiem des del barri i en direcció cap a l'Aubal.

Vam passar pel mig del pinar i passant per la finca d'Oriol, vam fer cap al mas Nou, que per nosaltres és el mas trencat. Allí seguint uns 100 metres pel camí a dretes, vam trobar una sendereta que ens pujava pel Tossal de Montredons, passant per la coneguda Roca de la Calavera, on tans cops hi he fet cop el dijous jarder i fins dalt de tot de la muntanya. Un cop dalt i com no haviem vist encara la gran bassa feta pel reg de Montredons, ens vam desviar cap a l'esquerra per tal de veure-la.

Cal dir que és una de les més grans que he vist i una obra espectacular. Des de dalt , les vistes de Flix i Riba-roja són precioses.

Vam tornar enrera fins el lloc on vam pujar i allí vam seguir pel camí cap baix fins als "quatre camins". Abans d'arribar a la cruïlla i a l'esquerra hi ha una singlera on s'hi amaga una cova bastant gran. Jose ens va explicar que de petits hi anaven a veure un niu d'esparves que feien vida allí. No sé el nom de la cova, però de ben segur que en té un.

A la cruïlla, hi han quatre camins: el nostre, el de la dreta que ens portaria cap a la serra de fatarella, ascò i el Pi de Montbrió; el de davant que ens portaria per un altre camí cap a la bassa de les clotxes, Ascò i la Carretera Flix-Ascò; i el de l'esquerra que ens durà directament per un camí d'asfalt fins a la Bassa de les Clotxes.

Com que ja és tard i esta a punt de començar la Formula 1, doncs decidim anar a esquerres.

Aquesta ruta, es molt bonica ja que passes per uns llocs no massa transitats i hi han boniques vistes. A més, és curteta, fàcil de fer i diferent.

Dificultat: Fàcil

Durada: 1h 30

Distància: 8km

Veure ruta

Flix-Sebes

En la sortideta que vam fer dissabte passat a l'Ermita- Sebes, resulta que ens vam trobar un gosset molt bonic i molt bo que després de saludar-nos, va decidir apuntar-se a la nostra caminada. En principi ens va agradar ja que a la Eva i a mi ens agradan molt els animals, però conforme anavem allunyant-nos del seu mas, doncs ens anavem preocupant. Però a Ell, no semblava preocupar-li massa i fins i tot semblava coneixer molt be el camí. Total, que després de intentar molts cops que deixes de venir amb nosaltres ja que potser no sabria tornar, vam fer cap al poligon. Allí va marxar cap a un dels tallers on semblava coneixer a algú i el vam perdre de vista.

Vam marxar cap a casa amb allò al cos de si l'hi podria passar alguna cosa i si sabria tornar a casa seva.

Dillums a la tarda vam saver que una persona l'habia trobat al poligon, perdut i que el va acollir temporalment fins que trobes als seus amos i sino ja tenia algú a qui donar-li.

La casualitat va fer que Abel llegis el post que va posar la Eva al seu blog i on parlava del gos i fins i tot tenia una foto posada. Més tard, Eli va parlar amb mi del tema i curiosament al explicar-li on estava el mas, resultava que coneixia als amos i els va trucar. El final va ser que els amos havien estat tot el cap de setmana buscant-lo i que per fi el van trobar.

Be, avui hem sortit a caminar la Eva i jo i el destí ha estat anar a veure el gosset, al seu mas. Ell esta molt be i l'ama molt contenta de tornar-lo a tenir a casa.

La ruta d'avui ha estat sortint del polìgon, fins al mas del director i passat aquest hem pujat pel primer camí a dretes que hem trobat. Després d'un parell de kilòmetres, hem arribat a una cruïlla on hi ha una olivera al mig i hem agafat el camí a l'esquerra, fins arribar a un altre creuament amb un pal indicador. A la dreta, aniriem cap a Riba-roja i a l'esquerra ( que és el nostre d'avui) cap al mas de les cigonyes. Allí hem fet un cop d'ull al mirador i després cap al mas del Director passant primer pel mas de la Pitoia.

I d'allí fins al poligon.

Durada: 2h

Distància: 10km

Dificultat: Fàcil

Veure ruta

JO NO T'ESPERO

Són molts diners els que s'han destinat o els que es gastaran per que aquesta visita pugui ser realitat. Diners que podrien dedicar-se a ajudar a les persones que ho necessiten i que per desgràcia en aquests temps que estem passant, són moltes. I si no ho tinc malentés, seran entre 670000 i 720000 el que costarà a l'administració Catalana aquesta visita.

Crec que ja és hora de que és separi l'estat de l'esglèsia.

Llegiu l'article de Maria al seu bloc.

Flix-Ermita del Remei-Sebes

Aquest matí, hem deixat el cotxe al davant del Bonpreu i hem anat a fer una de les rutes que vam fer dies enrera, però amb algun que altre canvi.

Passant pel davant del Guissona per la carretera, agafem el desviament per la plana d’ame i per una sendera cap a l’Ermita del Remei de Flix. Una mica abans d’arribar, ens trobem una bassa del reg, amb un gran dipòsit i seguint pel camí, fem cap a una cruïlla amb un pal indicador, des d’on podem anar cap a l’Ermita del Remei o be cap a Sebes creuant la C-12. Agafem a l’esquerra el camí cap a Sebes. En arribar a la carretera, pugem la costa ( a esquerres) i hem d’agafar el segon camí que trobarem a la dreta. Un cop al camí, el primer desviament que trobarem a la dreta ens portaria cap a la costa l’Erola, però nosaltres hem de seguir endavant. El segon camí a la dreta que trobarem ( deixant de banda les entrades particulars que hi han), és el que hem d’agafar. Passarem per un Mas enorme on hi ha cavalls i molts animalets ( queda a la dreta) i més endavant sense deixar el camí principal farem cap a una cruïlla on hi ha un tancat amb vàlvules del reg. Agafem el camí de l’esquerra i a uns 50 metres veurem un pal indicador. A la dreta anirem cap a Riba-roja, però nosaltres agafem el camí a Sebes. La pròxima cruïlla que trobarem, serà de 4 camins amb un oliver al mig. Aquí, avui agafarem el camí del mig que ens porta directament fins el mas del Director i d’allí cap a Flix a buscar el cotxe.

El recorregut és molt fàcil, però no per això absent de bellesa.

Dificultat: Fàcil

Durada: 3h 26

Velocitat mitja: 4.8 km/h

Distància: 16.5 km

Veure ruta al Wikilog

Escaladei- La Pietat-Mas de Sant Antoni

Aquest cap de setmana vam fer una sortideta i aquest cop ens vam dirigir cap a Escaladei, per veure des d'un altre costat la majestuositat del Montsant.

La sortida la vam fer des del poble d'Escaladei i de seguida vam fer cap a la Cartotxa. Després d'admirar les ruines i els edificis que poc a poc van recuperant, vam pujar fins La Pietat i d'allí fins al Collet del Grau, on vam trobar un pal indicador que ens marcava la ruta cap a l'Escletxa o cap al Mas de Sant Antoni

Com estem en fase de posar-nos en forma, vam agafar la segona.

I vam arribar al mas de Sant Antoni. Diu la llegenda, que allí hi havia un poble, Montalt i que era molt prosper, però els monjos van fer tot el possible i més, fins aconsseguir que es despoblés i quedés desértic, ja que no podien permetre tenir un poble tan aprop del lloc on tenien el seu retir espiritual. De tot allò, solament en va quedar el mas de Sant Antoni, avui en ruines.

Be, un cop allí ens vam trobar una pal indicador que ens marcava una sendera cap a Escaladei i un altra que ens feia anar cap a Cabacés. Tot i que la ruta que tenia al GPS em marcava la segona, vam optar per seguir la primera. I ens vam equivocar, ja que aquesta ens portava per un cami perdedor i que vam tenir que anar fent nosaltres fins arribar a la una bassa de reg. Però no va deixar de ser tota una aventura i per cert molt bonica.

I d'allí fins al poble on teniem el cotxe.

Total que si segiu aquesta ruta, aneu des del mas de Sant Antoni, endavant on de ben segur que trobareu una indicació que os farà anar cap a Escaladei.

Durada:2h 30

Distància: 6,66 km

Alçada: 598m

Dificultat: Fàcil

Veure ruta

Comentari i fotos de la ruta, al blog d'Eva

Fotos de la ruta al Picasa d'Eva.