Benvinguts al meu Blog >......Desitjo que us agradi !!!Deixa'm un missatge>enricc38@hotmail.com----

DICCIONARI FLIXANCO ( blog d'Eva)

diumenge, 29 de maig de 2011

Corbera d'Ebre: Roca del Pebre- Punta Rodona

Avui diumenge, Jose i jo hem sortit a fer una volteta. La ruta que hem agafat ha estat la que surt des de Corbera d’Ebre i puja a dos dels cinquanta cims de la Ribera d’Ebre, que són el de la Roca de Pebre i el de la Punta Rodona.

A les 08h del matí, ja estàvem a l’Ermita de Santa Madrona de Corbera d’Ebre, preparats per la caminada i sense sospitar res de tot el que ens esperava.

Passada l’Ermita, agafem una sendereta que passa entremig de les taules de pedra i barbacoes, que per cert és un lloc ideal, pel net i ben cuidat que esta. Allí mateix surt un GR i un PR que aquest últim és el que seguirem nosaltres.

Comencem a pujar per la sendera fins arribar a una esplanada, on agafarem el camí de l’esquerra sempre seguint les marques grogues i blanques. Un cop dalt de la montanya, podrem veure a mà esquerra la Roca del Pebre i a la dreta la Punta Rodona.

Una mica amagada, agafarem la sendera de l’esquerra que és bastant perdedora ja que no té ni una marca, però com veus al final el cim on has d’anar doncs no hi ha perduda. Nosaltres, portàvem a més el track del company Blanquejador, que com sempre ens ha portat al lloc sense cap pèrdua.

En arribar, fem la foto de rigor i tornem per on hem vingut.

Quan arribem a la cruïlla, agafem el camí de l’esquerra, deixant passar a tres motos de muntanya que anaven a gaudir de la muntanya d’una forma diferent, però no per això menys bonica.

La sendera, acaba en un camí on trobem pintat un GR171. Agafem el camí a l’esquerra i a uns 200 metres, surt una sendera a dretes que agafarem per tal de pujar fins dalt de tot de la muntanya. Ja pujant per la sendereta, hem trobat excrements de gos recents fets lo que m’ha fet posar una mica en “guardia” per si de cas. I la veritat és que m’ha fet sospitar ja que han estat tres les deixalles trobades. Abans de coronar el cim, hi ha una roca i mirant cap a dalt, quina ha estat la meva sorpresa quan de cop em surten tres capets de gos d’uns tres mesos d’edat. De seguida he pensat: si hi han tres gossets, de ben segur que sortirà la mare. Però quina ha estat la nostra trista sorpresa , quan en arribar ens hem trobat tres gossets petitets i abandonats. Ells han estat amb gent ja que no s’han fet en cap cas extranys amb nosaltres.

Després de saludar-nos tots i jugar una mica, els hi he donat aigua i s’han begut tota l’ampolla que portava. Be, el cim encara no l’havíem fet i per tant hem agafat el camí de la dreta fins arribar al punt geodèsic.

Abans però i a pocs metres ens hem trobar amb l’homenatge a ............. i una creu pels caiguts a la batalla de l’ebre. Això sí, ja no érem solament dos sino que érem cinc els “senderistes”. La tornada l’hem fet pel mateix camí i fins l’Ermita de Santa Madrona.

Pel camí, he trucat a la meva germaneta Eva ( que avui no ha pogut vindre amb nosaltres per motius de salut) i l’hi he preguntat on trucar per aclarir el tema dels nostres nous amics que ens han seguit en tot moment.

M’ha posat en contacte amb la Protectora d’animals de Mora i hem quedat de portar els gossets fins allí. I així ho hem fet, amb la bona sort de que mentre esperàvem l’arribada de la Sra. que ho porta, un noi ens ha sentit parlar i en veure als gossets ens ha dit que feia temps que en buscava un com aquells. I jo l’hi he dit que tries el que volgués. I quina ha estat la nostra sorpresa quan després de cridar a la seva dona, no s’han posat d’acord amb quin triar i han decidit quedar-se cadascun amb el que més l’hi agradava. Total, que de tres sol en quedava un per deixar. I aquest últim, ves per on és el que m’agradava a mi, ja que des del primer moment m’ha vingut i m’ha fet carantonyes. Total, que després de parlar-ho amb la Joa, he trucat a la protectora i hem anat a buscar-lo per la tarda.

Aquest matí, algú ha decidit desfer-se’n de la pitjor manera possible de tres pobrets animals que no tenen cap mena de culpa de tenir uns amos per dir-ho d’una manera “fina” tan irresponsables. L’atzar, ha fet que Jose i jo volguéssim pujar al cim de Punta Rodona i canviar el fatal destí d’aquests pobrets animalets

Durada: 3h 15

Distància: 5.6 km

Dificultat: Fàcil

3 comentaris:

eva_yam ha dit...

Que fort!! encara flipo ara tot el que va passar ahir!!!

no hi ha dret que la gent faci això!! quin poc cor!!!!!!! és patètic que hi hagi al món gent així!!

Estic contenta perquè ahir vam salvar aquests 3 cadellets!!!! han tingut moltíssima sort de trobar-se amb vosaltres!! quina casualitat, no??

serà el destí?? segur que si!!!!!!!!

Gràciesssssssssssssss per ajudar-los a trobar el seu camí!!!!!!

Molts petonetsssssssssss!!

enric ha dit...

De res Eva, però tu vas ser part molt implicada en l'ajud rebut, ja que des de casa vas contactar amb la protectora i ens vas donar tot el suport.
Destí........no crec amb les casualitats! De fet,es pugui creure o no, la ruta la vaig decidir hores abans de sortir, quan sempre la preparo amb dies d'antelació. A més, la que tenia pensada era a Gandesa.
Be, la questió es que tot ha acabat molt be!!!

Anònim ha dit...

estas segur que la punta rodona es de la ribera?? io penso que es de la Terra alta

Les meves fotos !!!

enricc

enricc
les meves nenes !!!