Ja són tres anys de blog!!!

Be, sembla que són dades d'anniversaris, encara que sempre hi ha algun motiu per celebrar alguna coseta. Fa tres anys, el dia 4 de juliol vaig decidir-me a fer un blog on posar totes les coses que m'anaven passant i algun que altre sentiment que necessitava llançar al aire.

La veritat és que m'ha anat molt be de tenir el blog perquè m'agrada molt escriure i comunicar-me.

He conegut molta gent per aquest mitja i això és el que més m'agrada. Molts han estat els comentaris que diferents persones han deixat als meus escrits i moltes les mostres de recoltzament que he rebut quan realment ho necessitava.

Ha canviat molt en tres anys el contingut del blog i gràcies a Deu les guerres ja s'han acabat. Però vull donar les gràcies a tots els meus lectors per perdre una estoneta i passejar-se pel meu blog. Gràcies especialment als meus incondicionals Eva i Jesús i un record molt especial per a Angelet que de cop i volta va deixar d'escriure.

Una abraçada!!!!

La flama del Canigó.

Fa dies que per diversos motius, no escric al meu blog i això em fa anar posant moltes de les coses que m'han anat passant i que vull compartir amb tots vosaltres, una mica desordenadament.

El passat dimercres dia 23 de juny, vam anar a buscar la flama del Canigó que s'utilitza per encendre la foguera de Sant Joan, al poble de l'Espluga de Francolí. Vam marxar de Flix una representació de l'Ajuntament amb el regidor de Festes i tradicions sr. Sabaté i les pubilles i els hereus amb els seus vestits de gala. I com ja ve sent habitual, el MC Flix va custodiar la flama fins a Flix. Vam ser unes 17 motos les que vam anar fins a l'Espluga i cal dir que feia força goig de veure. Un cop allí, ens esperaven les pubilles de l'Espluga i juntament amb les autoritats i tots nosaltres vam fer una passejada per tot el poble ( les motos al radera fent soroll) fins arribar a la plaça de l'ajuntament on ens esperava la flama. Allí vam encendre el nostre fanal i cap a Flix.

8 motos al davant de la furgoneta on anava la flama i 9 al radera, vam fer tot el camí fins a Flix, on ens esperaven per rebre la flama.

Un acte més on els membres del MC Flix demostrem que estem i estirem pel poble i per col·laborar amb el que faci falta.

Invassió al jardí!!!

Aquest matí m'he trobat amb aquesta petita invassió al meu jardí. No m'he pogur ressistir i els hi he fet una foto, perquè m'han semblat curiosos.

L'Enric com a "llaguter"

Com ja he comentat al post anterior, el CN Flix va organitzar la II Regata de la lliga Catalana del Llagut a Flix i en la que l'Enric debutava com a regatiste. Ja fa dies que es ve entrenant al riu de baix per poder començar a competir i ahir diumenge van fer la seva primera cursa. Es una tasca que ha emprés amb molta il·lusió i en la que desitjo que tot els hi vagi molt be.

Cal dir que van quedar en segona posició en la categoria infantil.

Enhorabona "llaguters" !!!

Cap de setmana al riu de baix.

Aquest cap de setmana hem pogut assistir a Flix a tota una festa del riu. Va començar dissabte amb les curses de piragües al riu de baix i diumenge amb la cel·lebració de la II Regata de la lliga Catalana de Llagut. Tan en una com en l'altra hi va haver una gran participació , però diumenge en concret va ser molta la gent que es va desplaçar fins a Flix per a gaudir d'una fran festa al riu. Ja de bon matí, es veia un gran moviment de persones que anava cap al xops on hi havia muntat un servei de bar i on estaven els comissaris esportius per donar l'ordre de sortida i d'arrivada de les curses. El CN va preparar més de 1000 bocates per als participants i el Moto Club Flix, com no podia ser d'un altra manera va col·laborar amb la preparació de la festa.

Be, una matinal molt bonica on vam poder gaudir del nostre riu i de tot el que l'envolta.

Los suicidios de hombres en España triplican a los de mujeres. Eso no lo dice la tele.

Avui m'ha arribat a les mans un video del jutge de família , Sr. Serrano, on parla sense enbuts i clarament sobre la discriminació dels homes davant d'una separació, que per mi no té desperdici. Ja era hora que algú i millor encara un jutge parlés sense por dient el que pensa i el que sent.

http://www.elmundo.es/elmundo/2009/12/13/videos/1260677923.html

Montsant: De Cabacés a L'Ermita de la Foia passant per la Serra dels Solans.

Diuen que les coses com més poc preparades, surten millor. Ahir per la nit, quan anava a tirar la brossa, vaig trobar a Jose i em va preguntar que feia avui. Jo la veritat tenia festa, però no tenia massa ganes d'anar a caminar. Total, que a les 11h vaig trucar a la Eva i vam quedar per les 07h per anar a caminar.

La sortida d'avui ha estat al Montsant, però aquest cop hem anat a Cabacés. Un poble molt bonic i molt ben arreglat, tan les cases com els carrers i que fa goig de veure.

Hem deixat el cotxe al parking del poble i d'allí hem agafat el camí cap a la Serra dels Solans. Molts dels trams són per camíns empredrats i cal dir que molt nets de rama.

Un cop dalt de la serra de d'on hi han vistes molt boniques, hem anat cap les coves altes.

Un cop arribat al pal indicador, podem seguir recte i no baixar a les coves, o baixar per la roca per anar-hi. Evidenment la nostra opció ha estat la de baixar. Cal dir que no trobavem la baixada però la veritat és que era molt fàcil. Les escales estan fetes a la mateixa roca i surten en front mateix cap a baix a la vall.

Seguim el recorregut cap a l'esquerra i a uns pocs metres podem gaudir d'unes coves espectaculars.

La sendera fa cap a un camí principal que ens portarà fins a l'ermita de la Foia.

Les enormes roques granítiques ens recorden el lloc on estem: El Montsant!

L'Ermita de la Foia, és un lloc preciós amb molt espai de lleure per fer dinars i disfrutar d'un dia a la natura. Podrem gaudir de l'hombra de Cirerers ( enormes), castanyers, noguers ......i d'un aigua fresca i bonissima.

L'Ermita de la Foia

Seguim el camí cap a l'Aljub de Sant Roc, que en aquest cop estava totalment sec.

L'ermita de Sant Roc. Una raconada preciosa on s'hi va construir una Ermita en mig de la roca. Molt bonica!! A més, la porta estava oberta i hem pogut veure-la per dins.

I ja costa avall, fins a Cabaces!!!

Una bona ruta amb molt bones vistes i envoltats pel majestuós Montsant.

Fotos de la ruta

Dificultat: Fàcil

Desnivell: 300 metres

Temps: 4h

Distància: 11 km

Veure ruta / Descarregar-la ( Wikilog)

Ja ha arribat la Custòdia Compartida!!!!

Per Fi!!!!! Una comunitat autònoma ha decidit que en cas de divorci i si els pares no arriben a un enteniment, aplicara preferenment i en primer lloc la Custodia Compartida. Per fi algú ha fet cas a totes les demandes que s'han anat fet en els ultims anys per part de colectius i associacions de pares separats, que no paraven de reivindicar la CUSTODIA COMPARTIDA. Ara ha estat la comunitat d'Aragó, però pel que sembla hi seguirà la Catalana i així s'hi aniran afegint totes les demés.

Amb això i aplicant la CC, s'acabarà amb la gran desigualtat que hi ha entre homes i dones quan es troben davant d'una separació i tenen fills. Fins ara, es donava la custodia dels fills a les mares pel sol fet de ser-ho i els homes passaven a ser pares solament 4 dies al mes, sense poder fer res per evitar-ho.

Un dia especialment feliç i content!!!!

Aragón aprueba la primera ley que prima la custodia compartida en España.

Campanar de Sant Bertomeu!

Aquest és el campanàr de l'ermita de Sant Bertomeu, al Congost de Fraguerau. El nostre company Benjamin, gran entés en armament de la guerra civil, ens va dir que la campana no és ni més ni menys que una part d'una bomba d'avió.

Be, al menys va servir per alguna cosa més que pel que estava destinada.

Gràcies Benjamin per la classe teòrica in situ!!!

Montsant: Congost de Fra Guerau- Sant Bertomeu-Els Ventadors-Punta dels pins Carrassers- Grau del LLop

La sortida d'avui, tal i com haviem dit, l'hem fet al Montsant i en concret al Congost de Fraguerau.

Una ruta que s'esperava molt bonica i amb vistes espectaculars i com no, un pel difícil. La veritat és que ha estat tal i com l'esperàvem. El dia era fresc ( 6 ºC ) i amb vent.

Hem arribat a Ulldemolins i d'allí per una pista fins l'Ermita de Sant Antoni ( perfectament indicat). Hem deixat el cotxe al parking i a les 08h 15 hem iniciat la ruta.

Aquest cop, erem: Jose, Eva, Benjamin, Olga i jo.

La ruta comença amb un camí de terra.
Ben aviat començem a veure les precioses montanyes de conglomerat, amb diverses formes que l'aigua i el vent han anat fent a la roca.
Creuem un petit torrent d'aigua
Aviat fem cap a les cadolles fondes, que són estretes gorges que el riu Montsant ha obert al conclomerat.
Al fons podem observar els tres juradets. Anirem trobant roques de moltes formes diferents, on podrem deixar anar la imaginació i veure una forma de algo en concret.
Sort que Jose estava allí i ens ha pogut aguantar la roca.
Més formacions rocoses. Jo aquí hi veig dos cares: els vigilants del Congost!
Pont sobre el riu Montsant que ens portarà fins l'Ermita de Sant Bertomeu. Una raconada preciosa i ben amagada que convida a la reflexió per la pau i la absència de soroll que s'hi respira.
L'ermita de Sant Bertomeu.
Balma amb una font i una verge al costat.
Ja som al Portell dels Ventadors. Podem obervar les crestes de la muntanya i notar molt d'aprop el fort vent que hi fa. Ara entenem el perquè del nom. Podem gaudir d'unes vistes espectaculars.
Ja hi som al llom rocallos per on hem de pujar grimpant. És una mica dificultos pel fort vent que hi fa, però amb paciencia i poc a poc ho aconseguirem. Eva i Jose pujant!
Un cop passat el llom, seguim cap a la punta dels pins carrassers. Mirem enrera i podem veure el llom per on hem pujat i el fort desnivell que hi ha al costat. Els pels de punta!!!!!
Ja som a la Punta dels Pins Carrassers. Precioses vistes de la serralada i al fons podem veure el Toll de l'Ou. A l'altre costat podrem veure al fons de la Vall, Ulldemolins.
Agafem el desviament pel Grau del LLop i els primers metres són dificil de fer ja que són molt empinats i amb pedra solta. Es tracta de baixar poc a poc i assegurant els peus. Això sí, la baixada es preciosa i bonica pel mig del bosc.

I un cop baix, ens recuperem , reagrupem i cap al cotxe.!!!!

Fotos ruta

Distància: 12 km

Durada : 5h 25

Dificultat: Difícil

Desnivell : 500 m

Veure Ruta / Descarregar Track

Propera sortida pel dia 15/05/10.

Aquest és l'altímetre de la propera ruta al congost de Fraguerau. No és gens fàcil!!!!

La propera sortida pel proper dissabte dia 15 de maig, serà al Montsant i en concret al Congost de Fraguerau. La sortida serà a les 07h des de la cruilla del continental.

La ruta es començarà des de l'Ermita de Sant antoni de Ulldemolins i anirem fins a l'Ermita de Sant Bertomeu passant per les Cadolles Fondes i precioses formacions rocoses.

Després anirem cap al portell dels Ventadors i cap a la punta dels Pins Carrassers a 1055 m i des d'on baixarem pel grau del LLop fins l'Ermita de Sant Antoni.

La distància total serà d'uns 11km que farem amb unes 5 hores.

I ja sabeu que qui vulgui vindre, serà ben rebut.

Salutacions!!!!!

Lo Tormo de la Torre de l'Espanyol.

Aquest matí hem sortit a caminar Jose i jo i la ruta agafada ha estat la del Tormo. Aquesta montanya esta al costadet de La Torre de l'Espanyol.

En arribar a la Torre, hem creuat tot el poble i al final del carrer hem deixat el cotxe. Cal dir que no hi ha perdua perquè esta molt ben indicat.

A les 08h 45 hem començat la ruta en direcció a Lo Tormo. Just arribar a la Mina, que és un lloc des d'on s'alimentava antigament d'aigua la població de la Torre, agafarem una sendera que surt just a la dreta i que ens portarà fins al Tormo. La pujada és forteta, perquè ens puja de 145 metres fins a 515 amb poc espai, però no és gens difícil. Un cop dalt, anirem fins la roca del Tormo, des d'on podrem gaudir d'espectaculars vistes de la Ribera d'Ebre.

Després marxarem per la cresta de muntanya fins al Mirador de la Mola, punt des d'on podrem veure Riba-roja, Flix, Ascó, Vinebre, Garcia, La Torre, El mola i Mora.

I d'allí mateix, agafem el camí de tornada per una sendera que ens portarà a l'Enjub del pla de la Mola, fins la Mina i cap a la Torre.

Una sortida molt bonica, al costadet de casa i amb espectaculars vistes. Com sempre m'agrada dir i recordar, sembla mentida les coses tan boniques i precioses que tenim a la Ribera. Uns arbres, una vegetació , una fauna.....i unes muntanyes que no tenen res que envejar a cap lloc.

I és que quan puges uns quants metres d'alçada tot és torna més bonic i desconegut !!!

Salutacions a tots els lectors i seguidors i a veure si us animeu a vindre!!

FOTOS

Durada: 3h 40'

Dificultat: Fàcil

Alçada: 300 metres de desnivell

Distància: 7.5 km

Veure ruta / Descarregar-la

DIA DE LA MARE!!

Avui és el dia de la mare i com no podia ser d'altra manera, he anat a veure-la i felicitar-la. He llegit l'escrit de la meva germana Mª Josep al seu blog i m'ha donat molt que pensar. I es que quan som fills no ens adonem prou, de la feina que estan fent els nostres pares i el que han d'arribar a fer i aguantar per amor i estimació. I nosaltres, els fills no els hi corresponem ni de bon troç a la seva entrega i devoció. Qualsevol cosa que ens diuen o que fan ho trobem, per sistema malament i acostumem a dir allò de : tu no m'entens!!. Creiem que ELLS estan obligats a fer tot el que fan i més, per nosaltres, però nosaltres no tenim la obligació de correspondre al seu amor. Els fills sóm així de cruels, però...

Però ens anem fent grans i anem apreciant cada cop més allò que han fet per nosaltres els nostres pares i quan nosaltres passem a l'altra part de la història, es a dir, quan ens convertim en pares, entenem i valorem del tot, l'amor incondicional que han demostrat tenir els nostres pares amb nosaltres. La llàstima és que quan més ho aprecies és quan no el tens al teu costat.

Recordo que el meu pare, de vegades soltava una frase : cuando seas padre, comeras huevos!

La veritat no l'entenia prou, però un cop vaig ser pare vaig començar a entendre el sentit de la frase que per mi pot tenir moltes interpretacions i es pot aplicar de moltes maneres.

Be, no em vull allargar més, perquè el sentit inicial d'aquest post, era el de felicitar a la meva mare. Per tant, des d'aquí vull felicitar a la meva mameta en aquest dia de la mare.

FELICITATS MAMA!!!!

Senderisme a Flix: Llaberia per la Vall de Calàs i tornada pel Barranc de la Fou.

Aquest matí, a les 07h, ja estavem preparats la Eva, Jose i jo per a marxar cap a Capçanes per començar la caminada d'avui.

Aquest cop es tractava de pujar fins al poble de Llaberia per la Vall de Calàs. En arribar a Capçanes, hem creuat el poble i hem agafat un camí pavimentat que marxa cap al Hotel Mas Collet. A uns 2 km, trobem una senyal que ens indica el camí cap a Vall de Calàs. Allí hem deixat el cotxe i hem començat la ruta. La nota anecdòtica, és que eren les 07h45 i ens hem trobat un grup de joves banyant-se en uns tolls d'aigua totalment desputllats.

Be, l'itinerari d'avui era: Vall de Calàs- Forat de Llaberia- Portell de Llaberia- Barranc del Tortó- Font de l'Horta- Llaberia- La Miranda ( radar de TV3) - Llaberia i tornada cap a capçanes pel Barranc de La Fou- Raco de la Sendal i els Tollets.

Una ruta preciosa però que l'hem fet acompanyats en tot moment per la boira i amb una mica de pluja, però he de dir que tot té el seu atractiu.

El camí esta molt senyalitzat tot i que algún cop sort que portava el GPS amb el track baixat del company Blanquejador, que per cert estava perfecte i els waypoints clavats.

M'ha agradat molt el poble de Llaberia; un poble petit però molt ben arreglat i encantador.

Fotos de la ruta

Durada: 7h

Distància: 19 km

Dificultat: Moderada

Desnivell: 400 m

Veure ruta / Descarregar-la

Nota: El radar de TV3, és del servei meteorològic de Catalunya tot i que popularment es coneix amb aquest nom. Gràcies JoseM per la puntualització.