Be, un cop passat el susto i després de posar-li el guix, doncs hem de tenir paciencia i passar-ho lo millor que poguèssim.
Dissabte al matí, els alevins començaven un torneig ( Copa Primavera) on jugàvem contra la Rapitenca. L'Arnau havia de jugar, però.......és va limitar a fer d'espectador.
En arribar al camp, els seus entrenadors el van fer posar amb els seus companys a la banqueta, cosa que em va emocionar. Però acte seguit, tots els companys tal i com anaven passant pel seu costat, s'aturaven a clicar les mans i saludar-lo.
El partit el vam guanyar per set gols a dos, però el que ja em va posar la carn de gallina i emocionar-me del tot, va ser quan Ferran ( Messe) va fer un gol i es va treure la samarreta deixant a la vista una samarreta taronja amb una incripció que deia: ÀNIMS ARNAU!!!!
Em podreu dir bleda, però ho vaig trobar molt bonic i emocionant.
Gràcies Ferran_!!
4 comentaris:
No et direm bleda, és realment bonic !
jejejeje és una passada aq detall!!! el dissabte quan m'ho vas explicar em vaig emocionar solament d'imaginar-ho!! si hagués estat allí, hagués plorat i tot!!!
aquests detalls et demostren moltes coses!!!!!!! el teu fillet es fa estimar!!!!!!!!!
molts petonetsssssssssss
Si senyor , apunta una bleda més des de TGNA . Per cert ara no me'n recordo qui era el de la pandilla que es trencava sempre el canell ... no hi caig ...
salu2 i ànims Arnau
Gràcies a tots tres!! Per cert Ramon, jo tampoc ho recordo............. .
Publica un comentari a l'entrada