Moto Club Flix

La activitat més important que realitzem els membres del Moto Club Flix, és avui per avui la Concentració Motociclista "Vila de Flix". Ja ne'm fet XV edicions i aquest any serà la nº XVI. Després de parlar i parlar per triar la data de la festa, hem decidit fer-ho els dies 1 i 2 d'octubre . O sigui que ja ens hem de posar a caminar per a preparar la nostra trobada.

De moment ja tenim quasi fet el logo de la mateixa:

que os sembla? os agrada?.

L'amic Kiko ha estat l'encarregat de fer-lo i a petició de la Elia vam posar l'estrella al logo i de color taronja especialment.

Flix-Les Valls- Torres d'alta- Montredons

Ahir dimecres el company Buck i jo vam sortir a donar un tomb pels termes de Flix. No tenia massa clar per on anar, però recordant la sortida a la punta l'home, vaig pensar que el camí de les torres d'alta que mesos enrere vaig fer, doncs podria ser una bona opció.

Vam sortir des del barri i a la rotonda que va a Riba-roja, vam agafar el camí de l'Aubal i passant pel mig del bosquet,

vam fer cap a un camí que ens porta directament fins al Mas Nou o mas trencat com hi diem nosaltres.

Un cap dalt, estem al Tossal de Montredons . Creuem el camí i agafem una sendera que ens porta fins a la zona de les Freixes i seguint el camí asfaltat,

passant per les Serres fem cap a les Valls. Un cop dalt a les Valls, a 330 metres,

agafem el primer camí de terra a la dreta anomenat Camí de les Torres d'Alta.

Sense deixar-lo, arribarem a la ultima Torre

i d'allí surt una sendera, muntanya avall, que ens porta pel mas de Sabaté fins a un camí asfaltat. L'agafem i creuant el Coll de l'Ase, tornem estar a Montredons i d'allí fins a casa.

El Buck, totalment refet de les ferides que li va fer un gos, ja esta plenament en forma per fer bones sortides. Encara que es nota que és cadell, ja que en algun moment de la baixada, l'hi feia por i l'he tingut que ajudar. Però esta fet un bon company de sortides.

Dificultat: Fàcil

Distància: 13.8 km

Durada: 3h 30

Passejada per la platja de Torredembarra

Divendres passat, aprofitant el solet que feia i la bona temperatura, vaig estar passejant per la platja de Torrdembarra fins a Creixell. La veritat és que no hi havia quasi ningú i s'hi estava molt be. És una sensació molt bona i que relaxa.

Os deixo alguna foto de les que vaig fer.

Aquesta foto és el que queda del Camping La Pineda de Torredembarra, on des de que jo tenia 8 mesets fins als 14 anys hi vam anar cada estiu. El meu pare montava la paradeta al mes de juny i ho plegava al setembre. Era una passada!!

Ara van treure el camping i al seu lloc van construir aquests pisos. Sol queda el que era la recepció i que ara es una oficina de turisme.

La Fatarella- Mirador de la Ribera- Riba-roja

La ruta d’avui diumenge, l’hem fet per la serra de la Fatarella, fins el mirador de la Ribera i baixant per la Vall de Velles.

Com que no la podíem fer circular, donada la seva distància, hem necessitat dos cotxes per poder-la fer.

El cotxe nº 1, l’hem deixat un cop passat Riba-roja d’Ebre, en direcció cap a la presa i al desviament que va a l’Ermita de Santa Madrona ( just abans de passar un pontet per davall de la via del tren), just al costat d’un pal indicador del camí a Santa Madrona i la Vall de Velles.

Amb el cotxe nº 2, hem anat per la carretera de les modorres, fins a la Fatarella on un cop dalt l’hem deixat en un replà .

O sigui que a les 08h15 del matí, la Eva, Jose, Buck i jo hem començat la ruta d’avui, agafant un camí de terra que surt allí mateix. Aviat ens hem trobat una cruïlla on hi ha un pal indicador cap al Camí de Menares, però el deixem de banda i seguim pel principal. Passem per algun mas molt arreglat,

el Mirador del Aragó,

alguna que altra capelleta amb mare de Deu inclosa,

una estació transformadora....,

fins arribar a una nova cruïlla

on podem anar cap a la Vall de Sant Francesc on hi trobaríem l’Ermita del mateix nom o seguim recte pel Camí dels Valencians fins al Mirador de la Ribera.

Doncs seguim recte i hem fet cap al mirador. Allí hem fet la “paradeta” obligatòria”, gaudint del paisatge i de les bones vistes que hi ha.

Ens carreguem de nou les motxilles i ja sol ens queda enfilar la baixada pel la Vall de Velles fins a trobar el cotxe nº1.

Una ruta preciosa, molt fàcil i amb molt bona companyia.

Dificultat: Fàcil

Durada: 3h 30

Distància: 13 km

El meu Buck

El Buck ja te quasi 4 mesos i ja esta fet un caminador incansable. Ja fa dies que sortim un hora diaria i ell no hi ha manera de cansar-lo. De vegades surt amb mi pel matí i per la tarda torna a sortir a passejar amb la Eva. Es molt juganer i no para quiet.

Jo quan surto el porto lligat fins que arribo a camp obert. Ell no marxa del meu costat i quan el crido ve de seguida. Estic intentant educar-lo i que sigui ( com m'agrada dir-ho a mi) equilibrat.

Però pobret, amb el curt temps que porta de senderista, ja l'han "atacat" altres gossos i l'hi han mossegat. Els primers cops, solament va ser un "susto", però l'ultim cop, sort que la Eva va reaccionar ràpidament i posant-se en perill ella, l'hi va treure literalment de la boca del gos atacant al Buck. I tot i la rapidesa d'acció i la manca de por, el Buck va rebre una forta mossegada al pit.

Ell esta be, tot i que va una mica coix i l'hi anem curant les ferides, però el que em porta aquesta reflexió, és el pensar com poden deixar solts els gossos per la muntanya?.

Gossos que són molt grans i que si en lloc d'un gosset sense quasi dents hagués estat un nen jugant, o un cicliste o un senderiste...... que hagués passat?

La veritat és que fa por pensar-ho tot i que els que sortim sovint per la muntanya, per desgràcia ens hi hem trobat alguna que altra vegada. I això no hauria de ser. La muntanya és de tots i hauriem de poder gaudir-la sense tenir que pensar amb la possible agressió d'un gos que el seu amo ha deixat que marxi i escampi solt per la muntanya.

Esta be portar-lo solt, però sempre i quan l'amo estigui vigilant si ve o no ve algú i el més important que el gos en qüestiò estigui ensinistrat i cregui al amo. Perquè sino, no costa gens portar-lo lligat.

Pensament en veu alta!!!

Em vaig promete a mi mateix que no faria cap més comentari en relació a la Plataforma de Volem viure a Flix, I fins avui ho he mantes.

I sento dir-ho així, però m'he sentit des del primer moment traït per una Plataforma que segons la meva humil opinió, no ha de tenir pensaments politics i que l’únic que ha de fer, és lluitar per Flix. Aquest és el motiu que em va atraure a fer-me simpatitzant de la plataforma. Però poc a poc, vaig anar veient amb els comentaris que es feien des de dins, que les crítiques es feien sempre en un sentit.

I avui ja ha estat la definitiva, al veure que des de la Plataforma es posava un enllaç directe, a un bloc on molt respectablement, el seu gestor/a donava la seva opinió sobre la gestió municipal i les persones que ens han representat.

Trobo les opinions respectables tot i que no comparteixo de cap manera el que diuen, però no entenc com la Plataforma "Volem viure a Flix", es decanta un cop més i deixa veure les seves directrius.

I per acabar, donar el meu suport als nostres representants municipals, siguin del color que siguin, per la tasca feta pel poble de Flix.

Els toros és veuen molt be des de la barrera i des de fora tot sembla molt fàcil i molt planer!

Ermita de Berrús( Riba-roja)- Ermita de Sant Francesc ( La Fatarella)

Aquest matí, Benjamin i jo hem sortit a fer una caminada pels termes de Riba-Roja i de la Fatarella.

A les 09h, hem deixat el cotxe a l'Ermita de Berrús, just al final on hi ha la última barbacoa gran i d'allí surt un camí de terra que hem seguit.

Sense deixar-lo, hem arribat a un creuament on ens indicava que podiem anar cap a la Pobla de Massaluca o cap a La Fatarella.

Hem agafat el camí de l'esquerra fins un altre pal indicador que ens marcava La Fatarella o Barranc de Sant Francesc. En aquest cas, hem seguit el de l'esquerra que ens ha portat cap al barranc de Sant Francesc. Un cop baix, hem girat a l'esquerra cap a l'Ermita de Sant Francesc. Uns 100 metres abans d'arribar, ens hem trobat un creuament que si anem a la dreta farem cap al camí dels Valencians i podriem anar al Mirador de la Ribera. Nosaltres hem seguit recte, cap a l'Ermita que per cert esta molt ben cuidada i conservada.

Ens hem trobat varies capilletes on hi havia una verge, que és on paren a resar quan van en peregrinatge de la Fatarella a l'Ermita.

Passada l'Ermita, hem seguit pel camí fins arribar a la carretera que va de Riba-roja a Berrus i per on hem passat abans amb el cotxe, i ens em enfilat carretera amunt per anar fins a Berrús i agafar el cotxe.

La ruta és preciosa i des de dalt de Berrús i fins la Fatarella, les vistes de les muntanyes i el riu Ebre al fons, són dignes d'admirar. En general tot el trajecte és una passada!!

Durada: 4h

Distància: 21 km

Alçada: 450 metres

Velocitat mitja: 5km/h

Dificultat: Fàcil

Flix ( area de Guissona- Ermita del Remei- Font de l'Esquetlla

Aquest matí ens hem aixecat aviadet i hem anat a fer una ruta per Flix. La zona triada ha estat la de l'Ermita del Remei, fent una visita a la Font de l'Esquetlla.

Els senderistes d'avui hem estat:

Jose, Enric ( Blas), Enric ( Cervellò), Arnau, Buck ( el nostre gosset) i un altre Enric ( Jo).

Aquesta ruta no és circular i hem anat a deixar un cotxe a l'entrada de Vallfenosa i l'altre l'hem deixat a la gasolinera del Guissona, que és el lloc des d'on hem començat la ruta.

Per la carretera de Bovera, hem agafat el primer camì a l'esquerra que ens porta cap a la Planadame i al final del camí, agafem una sendera que ens porta per la cresta de la montanya i tenint a la dreta les Boveres i a l'esquerra la Vall de les Eroles, fins a la Bassa del reg. Agafem el camí cap a l'Ermita i més endavant agafem el desviament cap al Camp de Tir. A uns 100 metres trobem un camí que porta al camp de Tir però nosaltres seguim pel que anem. Si ens fixem, dalt de la montanya veurem un repetidor i abans d'arribar-hi, a l'esquerra trobarem l'Enxup de Paig.

Tenim dues opcions per trencar la muntanya i arribar a la Font de l'Esquetlla:

seguir pel camí on trobem l'Enjub o seguir pel principal i agafar el següent desviament a l'esquerra ( passat el repetidor). Nosaltres en aquest cas, hem agafat la segona opció, que trencada la montanya ens ha portat a l'obaga de Vallfenoses, on hem vist un single molt gran que formava una gran cova, que per cert no en sé el nom.

Seguint pel camí, hem arribar a la Font de l'Esquetlla

i d'allí cap al camí on hem deixat el cotxe.

Una ruta molt bonica, distreta i amb moltes coses que visitar. Les vistes són precioses i el racò impressionant.

Durada: 2h

Distància: 10 km

Dificultat : Fàcil

MOLTES FELICITATS ARNAU!!!!

Avui el meu fill Arnau fa 11 anys!! Sembla ahir mateix quan un dia 26 de gener a les 18h, l'infermera m'ensenyava per primer cop la carona d'aquest angelet.

Be, moltes felicitats Arnau i que passis un molt bon dia.

Ahir dimarts vam fer una petita cel·lebració amb un pastís que el meu cunyat Alex l'hi va preparar. Però aquest cap de setmana en farem una de familiar.

Una abraçada Arnau!!!!

Barri- Pi de Montbrió- Tossal de Montredons

Ahir diumenge tot i la fred que feia vam sortir a fer una ruta pels voltants de Montredons. En principi hi haviem d'anar la Eva i jo però quina va ser la meva sorpresa quan per la nit em van dir l'Enric i l'arnau que també vindrien.

Total, que a les 09h del matí i amb una temperatura de -3ºC vam sortir la Eva, Arnau , Enric el Buck i jo cap a la zona de l'Aubal. D'allí i bordejant lo Coll de l'Ase vam fer cap al Pi de Montbrió i d'allí vam seguir pel camí asfaltat fins trobar la sendera que ens va portar per l'obaga de Montredons fins al Tossal i ja de baixada fins al Mas trencat ( Corral nou) i cap a la Bassa de les Clotxes.

Va ser una ruta molt bonica, amb molt bona companyia i l'estrena del Buck com a "senderista". Cal dir que sol te 4 mesos i que em feia una mica de por que no aguantes, però té força per això i per molt més, tot i que l'hi manca una mica d'acostumar-se a la gent.

Durada: 2h 15

Distància: 10km

Dificultat: Fàcil

Blog de la Eva i Fotos

Flix- Punta l'Home ( per la cresta)

Avui dia 9 de gener del 2011, el Centre d’excursionisme de Flix ha organitzat la seva típica sortida a la Punta L’home que cada any fa per encetar l’entrada del nou any.

Doncs a les 08h 30, ens hem concentrat a la plaça de l’església i d’allí hem iniciat la sortida d’avui. Pel camí de pujada fins als quatre camins, s’han anat incorporant persones fins arribar a la trentena de participants.

O sigui que hem estat un grup molt nombrós .

La ruta d’aquest any l’hem fet arribant fins a la Bassa de les Clotxes i allí hem agafat el camí de la dreta que ens ha portat per la sendera del Tossal de Montredons i travessant la vall fins al camí que ens portaria cap al pi de Montbrió. Però uns metres més endavant hem agafat un camí a l’esquerra, que passant pel mas de Sabaté ens ha pujat fins al final del camí de les Torres d’Alta. Seguint uns metres aquest camí, l’hem deixat per pujar per la cresta de la muntanya fins a dalt de la Serra de la Fatarella i a la Punta l’Home. Cal dir que aquest és el punt més dificultós ja que en pocs metres puges fins als 385 metres de la Serra.

Com anècdota, puc dir que ens hem trobat en aquesta sendera, un grup de caçadors de Flix que estaven caçant porcs senglars i els hi hem espatllat una mica la cassera.

Be, un cop dalt hem menjat una mica i de seguida i després de la foto de rigor, hem reprès el camí de baixada, ja que dalt plovia bastant.

La baixada és per una sendera empinada però de fàcil accés. I ja baix, agafem el camí asfaltat, passant pel tallafocs i ja fins a la Bassa de les Clotxes.

Una ruta molt bonica, per senderes impressionants i amb vistes espectaculars. Cal dir que la punta l’Home és el punt on es toquen el terme de Flix, Riba-roja, Ascó i la Fatarella, a part de que les vistes amb un dia clar com el d’avui són molt boniques.

Agraïr la feina dels membres del Centre excursionista que han estat dies preparant la ruta i netejant-la per que la poguéssim fer més còmodament.

Dificultat: Moderada

Durada: 3h 45

Distància: 18.2 km

Alçada: 520m

L' Ametlla de Mar- L' Ampolla pel GR92

Ahir la tarda vaig decidir emplear aquest matí, ja que el tenia lliure, en fer una ruta que feia temps volia fer i que per diferents coses no havia pogut.

Total que a les 07h, he agafat el cotxe i he marxat fins l'Ametlla de mar on l'he deixat. Un cop carregada la motxila i endollat el GPS ( que previament havia carregat un track d'un company senderista) , he anat fins al final del port on esta Capitania i allí surt el GR92 cap a l'Ampolla. El trajecte no és massa dificil a pesar que hi ha un sovint de pujar i baixar. En principi esta marcat tot i que de vegades les marques del GR no s'acaben de veure i s'ha de tirar de GPS. Però entre un i l'altre no he tingut cap problema. A pesar que no hi ha pèrdua perquè tenim un bon punt de referència: El Mar.

És una passada les caletes, els acantilats i tota la flora i la fauna que vas trobant al llarg del camí. Mesos enrera vaig fer una ruta semblant per la Costa Brava i he de dir que no tenim res que envejar-li, ja que els paissatges són espectaculars i meravellosos.

En arribar a l'Ampolla he aprofitat per dinar mentre esperava el tren que em portaria cap a l'Ametlla a buscar el cotxe.

Desitjo que os agradin les fotos !!

Durada: 4h 43

Distància: 16.9 km

Dificultat: Fàcil

Veure Fotos